
2025
Hymns to the Hope
Compositora: Sira Hernández
Intèrpret: Sira Hernández
Segell Discogràfic: Neos
Poesia, literatura, pintura: aquestes fonts d'inspiració són indispensables per a l'obra artística de la compositora i el pianista Sira Hernández. El seu missatge poderós va més enllà de la pura música, sense perdre mai de vista la realitat fora de l'art. Ella se sent compromesa amb això quan diu: “L'esperança és una expressió de fe i amor per la vida, i mai no ens podem permetre renunciar-hi”.
»Hymns to the Hope« És el resultat de diversos anys de treball. Les peces descriuen la tornada a la vida quotidiana després de la pandèmia i el confinament, incloent-hi la il·lusió de poder reprendre els nostres hàbits quotidians després de la tristesa que va caracteritzar aquesta etapa... i aborden la desesperació davant les guerres que continuen assotant el nostre món. »Hymns to the Hope« Ens embarquem en un viatge cap a l'esperança, modelat pel llenguatge tonal i les preferències musicals de la pianista barcelonina.
Sira, admiradora de la poesia de Leopardi, Ungaretti i García Lorca, no té por d’abordar la injustícia social. Ja amb Don't Forget About That – A Primo Levi, in memoriam, la seva música fa referència a la literatura corresponent del segle XX: en aquesta composició recorda el gran escriptor Primo Levi, que dóna testimoni de la violència patida al camp d'extermini d'Auschwitz; la Fantasia per a piano Commemora les dones que han estat víctimes de maltractament i abús.
Amb la seva inconfusible sensibilitat i profunditat interpretativa, Sira Hernández ens submergeix en un univers sonor en què cada nota és un xiuxiueig d'esperança. Un disc imprescindible per als que busquen a la música un refugi i una font d'inspiració.

'Hymns to the Hope' guardonat amb tres Silver Price pels prestigiosos Global Music Awards, en la modalitat de Composició, Interpretació i Àlbum

.png)
"La obra de Sira Hernández, Hymns to the hope, respira el aura enigmática y, al mismo tiempo, espontánea de la autora. En sus creaciones existe generosidad y una concepción abierta de la obra, preparada para ser interpretada con imaginación creadora, puesto que “hay que mantener vivo el margen de libertad que el músico sincero y verdadero sabe encontrar en las partituras, no para lucirse, sino para profundizar en ellas.” Son estancias donde nuestro yo encuentra cobijo en un mundo lleno de estímulos. La última obra que escucharemos es Sa Terra Santa, nuestro espacio sagrado, un lugar de paz, fe y amor. Un mundo "de Belleza y Humanidad en su sentido más elevado" que, más allá de ser utópico, es plenamente optimista. Sira Hernández lo transmite con sonoridades esponjosas, melodías diáfanas y al mismo tiempo perennes, y armonías de una calma intensa que se mueven dentro de nosotros como las olas de un Mediterráneo profundo donde se refleja una luz ancestral."
AinaVega i Rofes
Doctora en Filosofia de la Música
y periodista cultural


