“Un nou enregistrament de Música Callada sempre és un risc perquè exigeix aprofundir en la paradoxa que comporta el títol, la paradoxa més potent que es pugui donar en l'art dels sons. Per enfrontar-s'hi, primer el creador i després l'intèrpret necessiten arribar a un estat de puresa virginal, que no vol dir innocència ni tampoc una simple ascesi. Quins són, doncs les condicions? Jo diria que l’extrema atenció que s'aconsegueix només a través de la intel·ligència.

I aquí en tenim la prova, en aquesta lúcida manera de tocar de Sira Hernández. Per aconseguir aquest punt de l'extrema atenció, es requereix una altra virtut, la mateixa que necessitava el músic des del primer moment: la humilitat.”
 

Extracte del text escrit per Clara Janés per al llibret del CD ‘Música Callada – Frederic Mompou’