“Sira Hernández ens proposa una lectura pianística personal. Sempre prioritzant la recerca del marge de llibertat en la interpretació que li permeten aquestes pàgines, de les que n’extreu una inusitada expressió que fa quasi impossible deixar-la d’escoltar. És fàcil acabar tancant els ulls i, mentre es van succeint les diverses sonates, no podem deixar d’imaginar el contrast que havia de representar escriure aquesta música enmig de la sòbria vida de monjo jerònim que el Pare Soler va portar durant prop de 40 anys a San Lorenzo de El Escorial on segurament va escriure la quasi totalitat d’aquestes sonates.

En aquest moment de la seva llarga carrega com a concertista, Sira Hernández ha triat en resum fer una lectura genuïnament musical, però estàtitcament atemporal, de la música d'aquest olotí il·lustre, reafirmant així el caràcter de leitmotiv que els compositors catalans, han tingut en els seus més de 30 anys d'enregistraments discogràfics, sovintejats amb alguns dels grans noms de la literatura pianística universal.”

​

Extracte de el text escrit per Joan Vives per al llibret del CD 'XII Sonates del Pare Antoni Soler'.